Excursió!
Aquest matí hem carregat motxilles per enfilar el camí cap al paratge anomenat Goldavia. Allà haviem de trobar l'arma secreta que busquen els lustrians i que ens dóna una explicació al per què han atacat Ockland, però... Per què volen aquesta arma secreta?
La qüestió és que, amb l'ajuda d'un savi d'Ockland i la seva ajudant Thera, ahir vam aconseguir que un explorador lustrià que vam capturar ens digues què és el que buscava la seva gent. La resposta fou que volien desenterrar l'antic líder lustrià que va morir fa centenars d'anys prop de la taberna. I com us podeu imaginar així ho vam fer, mitjançant un ritual, el vam fer despertar de l'altre món uns instants. Per sorpresa ens va parlar sobre l'existència d'una arma secreta i quan voliem saber-ne més vam tenir la mala sort que el lustrià capturat fugís. Aleshores la recerca de l'arma secreta va esdevenir una cursa a contrarellotge entre nosaltres i els invasors.
Així doncs avui, desprès d'una petita pujadeta, la Thera ens ha guiat cap a el lloc de Goldavia però no amb exactitud. De la profunditat del bosc, tres fades ens han fet demostrar la nostra bondat interior i un cop superades les seves proves, hem trobat l'arma... unes llavors!! Ha sigut el moment just en que han aparegut dos lustrians, creant un instant de tensió... ells buscàven el mateix.
Quan tot estava per decidir, la Thera per sorpresa de tots, ha fugit amb les llavors que nosaltres haviem aconseguit (ella no hi havia participat a les proves de les fades) i els lustrians li han anat al darrere.
Què són això que semblen llavors? Per què la Thera ha fugit? És una lustriana emmascarada? És espantadissa? En són moltes les preguntes i moltes les construccions del futur possibles però, només el temps ens dirà què esta passant...
Aquí us deixem algunes imatges,
moltes gràcies per comentar i seguir-nos!!!
Déu n'hi quina aventura! Gràcies per mantenir-nos informats, ja frisem per veure com acabarà tot plegat. Una abraçada per tots!!
ResponEliminaBeth (mare de la Laura Servat)
Jajajaja me parto!!!
ResponEliminaJa tinc ganes de saber k surtirà d'aquestes llavors
sou uns genis!!! Continueu aixi
molt bones les fotos
una abraçada a tots i una ben grossa a la meva grandisima Zoe. Lucas suposo k hauras posat a ratlla a aquests lustrians
gracies
olga
Vaja quina colla d'aventures!!! La veritat és que no teniu temps d'avorrir-vos, no!
ResponEliminaEspero que els lustrians no us facin la gitza, si els voleu fer fora, sabem una fórmula secreta, heu de cridar ben fort: xanca, malanca, cudelica li punxa, xalinxan-xunxi, fooooora!! Ja veureu com us deixaran tranquils, això sí, ho heu de dir molt fort.
Sort
Gemma i Balta
Pares Maria i Marta Sin
Desde las tierras del Clot...seguimos vuestra gran aventura por Asgaard. Tito Vilanova vuelve a Barcino.
ResponEliminaEspero que encontreis el arma secreta y las semillas que se llevó Thera. Un gran abrazo a todos y en especial a Eva e Ignasi. Nos despedimos pues nos espera una gran comilona. Buenas noches a todos.
Salut guerrers d'Ockland !!
ResponEliminano desistiu, feu força!! segur que aconseguireu trobar les llavors i podreu resoldre el misteri de la Thera.
Nosltres des d'aqui invocarem a les criatures del bosc per que us ajudin en aquesta aventura encenent una espelma de color blanc.
Marcus, estem segurs que no deixereu que els lustrians passin del Mur de Gel !!
------------------------------------
Gràcies per fer-nos viure d'aquesta gran aventura.
(Merce i Galban)
El col·lectiu GBC de la Rambla del Poblenou 35 us anima a què ens deslliureu dels lustrians, dels Millets, d'en Mourinho, de la troika i, sobretot, que gaudiu i disfruteu. Petons i besades dolces a totes i a tots, especialment a la Júlia i en Lluc.
ResponEliminaQuin lloc més bonic! Ja m'agradaria a mi està aquí. Ja esteu a meitat de colònies... passeu-vos-ho molt bé! Un petó per tothom, especialment per la Marina, el Pau i l'Oriol (cuideu-me la Marina, eh?).
ResponEliminaJordi i Lluïsa (pares de Oripauma)
Vaja amb els Lustrians, i aquesta Thera no se jo si us en podeu refiar massa....Espero que aviat pogueu recuperar les llavors....
ResponEliminabé una abraçada molt forta a tots. Un petonàs al Pol i la Martina.
Bona Nit!!!!
eps vaig enviar un missatge a Alex i Pau i no ho veig ¡¡oohh!
ResponEliminano passa res, faig un altre molt contenta :) que tal nois? ho esteu passant bé eh? menuda aventura .... i que fotos tan xules m'encanten, i el paisatge és preciós.
Que seguiu passant-ho així de bé ... perooo ... recordeu que encara queda veure'ns al càmping ¡tinc moltes ganitas!
ja sabeu el que diu Bob: 'en caso de duda meñique arriba' bona nit i una abraçada forta per tots i totas :)
Nois i nois, quines aventures més intenses !! Aneu amb compte, que correu molts perills. Sort que us teniu els uns als altres. Ànim, que això ja s'acaba. Segur que el final de la història serà molt emocionant.
ResponEliminaFins demà !!
Però el Lucas ha estat alliberat o encara és en mans dels lustrians?????? Caldrà muntar una expedició de pares per anar a buscar-lo???? Segur que trobem un bon grup de voluntaris disposats, que us tenim molta enveja!
ResponEliminaGran idea les fotos dels germans i cosinets ... ens ha fet molta il.lusió!!!!
Petons,
Joan i Aurora (pares del Lucas i tiets de la Zoe)
Hola a tots: D!
ResponEliminaAlex i Pau sóc la tieta Pili de nou hahahahaha ....
La fotos dels germans i de tots els altres nens i nenas del grup m'han encantat.
Ja està tot a punt per anar de càmping, tinc ganes de veure-us!
Fins demà ...
Petons i abraçades (a repartir entre tots i totes)