COLÒNIES PRIMAVERA

Ahir a la nit, la reina va donar inici al concili amb el sopar d’inauguració, i ens va presentar els cavallers més importants, en Glabrus Ultramar, en Varim Magnarius i el representant de la família religiosa, en Tauren Sigmaria.

Vam sopar tots junts amb ells, i vam veure que els cavallers no estan massa ben avinguts i s’anaven criticant cosses l’un a l’altre, tanmateix, també van explicar algunes histories de batalles passades com les croades d’Ulric i les campanyes contra Lustria.

La reina intentava refrenar-los tota l’estona junt amb en Tauren, que estava aquí, per fer de moderador en aquests concili.

En acabar el sopar la reina ens va dur a fora per fer el discurs inaugural, i ens va animar a troba runa solució. Mentrestant els cavallers l’escoltaven, però seguien discutint entre ells, estaven tots tan capficats amb les seves baralles que, de sobte, i del no res, va aparèixer corrents, un home encaputxat que va apunyalar la reina per l’esquena amb un punyal enverinat!!

Els cavallers van capturar l’home mentre en Tauren s’enduia la Reina. Tots vam veure com l’assassí duia el símbol Blancasang tatuat al braç! Deu meu! La família blancasang, de la qual feia temps que ningú en sabia res d’important, havia intentat assassinar a la Reina. L’home es va prendre alguna cosa que el va fer morir, avanç de poder-lo interrogar. Però va ser en aquests moment quant molts xiulets van sonar més enllà dels murs… ESTEM RODEJATS!

Tot i així vam vèncer la por i vam anar a capturar un d’ells, ho vam aconseguir i els cavallers ara l’interroguen.

Per desgracia, en Tauren ens va portar la carta Póstuma de la Reina, ja que havia mort feia uns minuts, en la qual ens deia que confiava en nosaltres i que segur que podríem restablir l’ordre i la pau a Okland.

Quina nit!